Avança el procés per a redefinir els usos de la platja
Paral·lelament a l’elaboració del Pla d'Usos 2022-2026, també es continua treballant per a frenar l’erosió de les platges
L’Ajuntament de Cabrera de Mar ja disposa de l’estudi urbanístic d'ordenació dels espais de les platges del nostre municipi que encarregava a una enginyeria experta en arquitectura i obres marítimes abans del final de la passada temporada de bany. Aquest treball recull, entre altres mesures, l’increment de la zona de vegetació dunar, la modificació del número i tipologia de les guinguetes, afegeix un mòdul de nàutica o incorpora una zona de jocs, entre altres propostes.
Un cop consensuat l'estudi tant amb la Demarcació de Costes de l'Estat com amb el Servei Litoral de la Generalitat, es presentarà aviat el Pla d'Usos 2022-2026, que és el document a través del qual s’estableixen i regulen els usos que se li atorguen a les platges cabrerenques durant els quatre anys vinents. Paral·lelament, també es treballa en la preparació dels plecs per a la licitació de tots els serveis necessaris per als quatre pròxims anys perquè es puguin adjudicar a temps per a l'inici de temporada vinent.
Evitar l’erosió
Junt amb aquest treball per a adaptar els serveis i usos de les platges a les necessitats de les persones que en fan ús, l’Ajuntament de Cabrera de Mar continua de manera ininterrompuda reclamant les actuacions necessàries per a evitar l’erosió d’aquests espais. Per una banda, continua sol·licitant el desenvolupament del projecte d’estabilització aprovat per l’Estat el 2015. Aquest ha vist com en el moment en el qual havien de començar les obres al Baix Maresme, s’ha trencat el consens polític entre els diversos municipis implicats per la qual cosa el Govern central està plantejant el seu desenvolupament a cada municipi i no a escala comarcal. Això suposarà que d’aquí a 3-5 anys s’executin les obres previstes de regeneració i implantació de dos espigons.
A més el consistori manté obert el front judicial amb una demanda interposada fa tres anys contra el Port de Mataró i contra la Generalitat de Catalunya com a titular majoritària per tal que el port compleixi amb el traspàs anual de sorra compromès.
